La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor.
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes.
Aquella història va canviar-li el món.
Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-men
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quant la sort es pon.
I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.
Et donaria amor....
Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.
I li escriu cent mil cartes de busca y viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
I apaga el sol tant bruna, tant febre i prohibida
se'n fons en les ombres, el seu cos un somriure viu
Et donaria amor...
(Sopa de Cabra)
Escrito por secuestrada x la luna a las 3 de Enero 2005 a las 05:17 PMOh, El Far del sud!!!!
Es la canción que más veces he estado a punto de poner... sin haberlo hecho nunca...