No m'he aturat mai a perguntar-me per qué cada vegada m'angoixa més el silenci. Ara em pose a pensar y crec que puc trobar, entre els meus records, l'inici d'aquesta por. Avanç podia pasar hores sense parlar, sense escoltar a ningú; a més, m'agradaba y em sentia agust. Ara no soporte el silenci. Crec que tinc por a que em done temps a pensar; tinc por a estar a soles amb els meus pensaments. Ara, si estic sola pose la música molt alta o tinc que parlar si estic amb algú, per no escoltar res més. A sobint, això no es prou.
Escrito por secuestrada x la luna a las 30 de Agosto 2004 a las 10:50 AMMe gustaría saber q es lo q pone ... :) ¿todo bien?
1 besazo
Que genial! he descubierto tu punto débil... Ahora ya puedo criticarte libremente sin q te enteres :-p
un beso